Adrià García Civera va nàixer a Museros en 1948. Els seus pares, Adrián i Josefa, eren treballadors i tingueren tres fills, dels quals dos, Pilar i Adrià, van ser persones sordes. Adrià va començar als sis anys els seus estudis en el col·legi de sords de les religioses franciscanes de La Purísima a València, que es convertiria més tard en l’Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF). Allí va romandre fins als 15 anys, demostrant un gran interés per l’artesania i la talla en fusta, però va haver de deixar l’escola per a ajudar els seus pares en l’agricultura i va entrar com a aprenent en una fàbrica de mobles.
Va ingressar en 1964 a l’Escola d’Arts i Oficis de València i, superats els cursos, va començar en 1968 els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles. Va rebre classes d’Esteve Edo, Silvestre d’Edeta i Octavio Vicent, amb el qual va col·laborar en diversos treballs. Malgrat acabar els seus estudis, una nova llei obligava els estudiants de Belles Arts a tenir el títol de batxiller superior, que Adrià no tenia, amb la qual cosa no va poder obtenir la llicenciatura sinó només un certificat d’haver superat els cursos.
L’any 1972, va ser becat per la Diputació de València amb el pensionat d’escultura. En la prova d’accés, va competir amb l’escultora Ángeles Marco. L’obra d’Adrià, Servei de banda resultà guanyadora. Esta beca li va permetre viatjar a Valladolid, Madrid, Barcelona, París, Roma i Carrara.
Els pensionats de la Diputació de València naixen en 1863 amb la finalitat que joves artistes valencians pogueren ampliar els seus estudis en els centres artístics del moment, especialment Roma i París. Estes ajudes -de pintura i escultura i en algun moment de gravat i paisatge- van ser fonamentals en els períodes de formació d’importants artistes. Per estes han passat noms com: Emilio Calandín, Mariano García Mas, Rafael Pérez Contel, Rafael Pi Belda, Ignacio Pinazo Martinez, José Vento, José Barberà, Francisco Domingo, Andrés Cillero, Bernat Ferrandis, Joaquin Michavila, Enrique Navas, Ricardo Zamorano, Amadeo Roca, Ignacio Pinazo i Joaquin Sorolla. A canvi d’una ajuda anual, els artistes havien de lliurar els seus dibuixos i treballs a la Diputació. Les beques anuals podien ser prorrogades.
Així va succeir en el cas d’Adrià. La pròrroga el portà a Roma on va estudiar a l’Escola de Belles Arts; una altra pròrroga de la beca el portà a Carrara, a l’Institut del Marbre. Allí va participar en diverses exposicions i la seua obra va ser seleccionada (i, de fet, una d’estes roman encara hui en el Museu del Marbre de Carrara).
En 1978, es vincula novament –però esta vegada com a professor– a l’Institut Valencià d’Audiofonologia, el col·legi on estudià des de menut. D’altra banda, contrau matrimoni amb Julia Sebastián, amb la qual tindrà els seus dos fills: Adri i José Javier. Julia es va formar a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de València, en les especialitats de ceràmica i disseny d’interiors.
Adrià, en els anys 80, va solucionar el seu problema acadèmic, va superar l’accés a la universitat per a adults, i una vegada obtingut el títol, va ser oficialment professor de dibuix i modelatge en l’IVAF del qual arribà a ser subdirector i membre de l’equip directiu fins a 1994.
Persona activa, és des de 1966 membre de l’Associació de Persones Sordes (AVS) i col·labora amb la Federació d’Associacions de Sords de la Comunitat Valenciana. En 1986, es va matricular a l’Escola de Ceràmica Artística de Manises, va obtenir el títol en 1989 i va ser professor de ceràmica fins a la seua prejubilació l’any 2003.
Esta exposició pretén mostrar les obres del seu període de formació, les que, durant el pensionat de la Diputació 1973/75, Adrià lliurà a la Diputació de València, escultures i dibuixos que ja mostren la vàlua de l’obra d’Adrià. Es completa amb quatre escultures propietat de l’Ajuntament de Museros que ens parlen ja d’una obra en plenitud.
Adrià ha participat en nombroses exposicions i ha rebut nombrosos premis.
Però sobretot, amb la seua trajectòria i malgrat les seues dificultats, ha sabut trobar vies per a comunicar la seua sensibilitat, la seua creativitat, i traslladar als que contemplen les seues obres, la bellesa, la força i l’energia que conformen el seu caràcter.
Hui Adrià continua creant i investigant al seu taller de Museros.