Qui va ser Juan Bautista Muñoz (1745–1799)?

Historiador i fundador de l’Arxiu General d’Índies

Un fill il·lustre de Museros
Juan Bautista Muñoz va nàixer a Museros (València) el 12 de juny de 1745. El seu llegat com a filòsof, historiador i figura clau de la Il·lustració espanyola l’ha convertit en un dels personatges més il·lustres de la nostra localitat. La seua vida i obra són exemple de l’esperit il·lustrat del segle XVIII i la contribució que va fer a la història i al pensament el situen entre els grans intel·lectuals del seu temps.

Formació i primers anys
De família humil, prompte va quedar orfe de pare, a l’edat de sis anys, per la qual cosa la seua mare, amb quatre fills als quals alimentar, va decidir concedir la tutela de Juan Bautista a un oncle: el dominic Gabriel Ferrandis, que residia en el convent del Pilar de València. Transcorreguda una primera etapa de formació amb els dominics, Muñoz va passar al Seminari de Nobles de València, centre cultural per excel·lència dels jesuïtes. Des de molt jove, Juan Bautista Muñoz va mostrar un gran talent intel·lectual. Als 15 anys va obtindre el títol de Mestre en arts i el batxillerat en Filosofia en la Universitat de València, on, a més d’estudiar Filosofia i Teologia, dos disciplines fonamentals per a la formació acadèmica de l’època, també es va especialitzar en matemàtiques i grec. Més tard, va continuar els seus estudis a Salamanca, una de les universitats més prestigioses d’Espanya, on es va familiaritzar amb el pensament il·lustrat i amb els nous corrents filosòfics i científics que es difonien per Europa.

A Salamanca es va interessar pel dret natural, el pensament crític i les idees de renovació cultural i científica que marcarien la seua carrera.

Carrera acadèmica i labor filosòfica
La seua brillantor acadèmica li va permetre obtindre una càtedra de Filosofia en la Universitat de València. Des d’eixa posició, Muñoz va començar a desenvolupar i difondre el pensament il·lustrat a Espanya, promovent una filosofia més racional i allunyada dels dogmes tradicionals.

Va ser un crític de l’escolasticisme tradicional i va advocar per una ensenyança moderna, influenciada per autors com Locke, Descartes i Newton. També va mostrar un interés creixent per la història i la necessitat de renovar-la com a disciplina científica.

Historiador oficial d’Índies
L’any 1770, el rei Carles III li va concedir el títol de Cosmògraf Major d’Índies. Uns anys més tard, el 1779, el va nomenar també Historiador Oficial d’Índies, un càrrec creat expressament per a ell i un dels moments clau de la seua vida. Aquest nomenament va marcar un abans i un després en la seua carrera i en la manera d’escriure la història colonial espanyola.

La seua tasca era ambiciosa: revisar i sistematitzar la història del descobriment i colonització d’Amèrica per a aportar una visió més rigorosa, crítica i documentada. Perquè poguera dur a terme aquesta tasca, se li va donar accés a una gran quantitat de documents desats en els arxius de l’Estat, especialment en l’Arxiu d’Índies, amb seu a Sevilla.

La creació de l’Arxiu General d’Índies
Precisament, una de les contribucions més importants va ser el paper que va tindre en la creació i organització de l’Arxiu General d’Índies. Gràcies a les seues recomanacions, el rei va ordenar reunir en un sol lloc tota la documentació relativa als territoris americans de l’imperi espanyol, amb la finalitat de preservar-la i facilitar-ne l’estudi. Aquest arxiu es va convertir en una font essencial per als historiadors del món sencer i hui és patrimoni de la humanitat.

Obra destacada: Història del Nou Món
Fruit d’anys de treball i investigació, Muñoz va escriure l’obra titulada Història del Nou Món, publicada pòstumament, en 1793, en la qual va intentar oferir una visió imparcial i rigorosa del procés de conquesta i colonització d’Amèrica, allunyant-se tant de les visions glorificadores com de les extremadament crítiques.

En aquesta obra va introduir un mètode més científic en la historiografia, basat en l’ús de fonts primàries, l’anàlisi crítica i l’intent de comprensió dels processos històrics en el seu context.

Pensador il·lustrat i reformista
A més d’historiador, Juan Bautista Muñoz va ser un defensor de les idees il·lustrades: va promoure l’educació, la raó, la ciència i el progrés social. Va mantindre contacte amb altres il·lustrats espanyols com Jovellanos, Cabarrús i Floridablanca, i va participar activament en els projectes reformistes de la monarquia borbònica.

A través del seu treball, Muñoz va contribuir a modernitzar la visió que Espanya tenia del seu passat colonial, i va impulsar una manera nova d’escriure i entendre la història.

Últims anys i llegat
Juan Bautista Muñoz va morir el 29 de gener de 1799, a Madrid. Encara que va morir relativament jove, va deixar un llegat intel·lectual immens. El seu paper com a historiador oficial d’Índies, com a organitzador de l’Arxiu General d’Índies i com a autor d’una de les primeres grans històries científiques sobre Amèrica, el converteixen en una figura fonamental de la Il·lustració espanyola.

Al seu poble natal, Museros, continua sent recordat amb orgull. Se’l reconeix com un dels veïns més il·lustres de la història local, i la contribució que va fer a la cultura i al coneixement ha transcendit les fronteres del seu temps i lloc.

Juan Bautista Muñoz representa la unió entre el saber il·lustrat, el compromís amb la veritat històrica i l’esperit reformista del segle XVIII. Des de l’humil origen a Museros fins a la posició en la cort il·lustrada de Carles III, la seua vida és un exemple de com l’educació, la investigació i el pensament crític poden transformar el món.

El seu llegat, especialment en el camp de la historiografia i l’organització del coneixement, continua vigent hui, i la seua figura mereix ser coneguda i valorada tant pels historiadors i historiadores com per totes aquelles persones interessades en el desenvolupament cultural d’Espanya.