L’Ajuntament de Museros, a través de la regidoria de Cultura, ha instal·lat en la part superior del vestíbul de la Casa de Cultura un llenç de grans dimensions de Manuel Ros, Premi Cultura Museros 2025. El quadre, de 200 x 300 cm, l’ha cedit temporalment l’artista al consistori.
Amb el títol En braços de la febre, aquest oli sobre llenç, va formar part de l’exposició realitzada el novembre de l’any passat “Creant des de l’Art”, amb motiu del reconeixement rebut. Després d’un temps sense trobar-li una ubicació pel gran format de l’obra, s’ha optat pel primer pis de la Casa de Cultura. D’aquesta manera, tothom que entre a l’edifici podrà contemplar aquesta peça artística de gran bellesa i simbolisme.
L’equip de govern ha mostrat l’agraïment i suport al pintor, amb el qual s’esperen realitzar més accions al llarg de l’any. En aquest sentit, l’alcaldessa de Museros, Cristina Civera, ha destacat que “és un orgull per al municipi poder acollir i mostrar una obra d’aquesta envergadura realitzada per un artista de Museros, reconegut per la seua trajectòria i pel seu compromís constant amb la cultura local”. Per part seua, la regidora de Cultura, Laura Brisa, ha subratllat que “la Casa de Cultura és l’espai idoni per a donar visibilitat al talent artístic del poble, i aquest quadre de Manuel Ros permet acostar l’art contemporani a tota la ciutadania, convertint un lloc de pas en un punt de trobada amb la creació artística”.
Sobre aquesta pintura l’autor va escriure aquest breu relat: “La febre va obrir una clivella en la realitat. Per ella es van filtrar cossos sense rostre, fragments de carn i ombra que vagaven retorçats, abraçant-se a absències, a fantasmes, a si mateixos. Tot cremava i es desfeia com a cera enfront d’un foc invisible.
Un es tancava sobre sí, custodiant una calor impossible, com si als seus braços poguera contindre el que s’enfonsava. Un altre s’inclinava cap a un abisme mut, rendit al sopor d’un deliri que ja no tenia retorn. I sobre ells, el rostre. No era humà ni alié: només un espill de gel en el qual bategava un crit detingut. No consolava, no guiava, no jutjava. Era presència pura, exigència muda, un centre immens que sostenia l’escena amb una mirada sense parpelles. L’aire s’omplia de colors que no pertanyien al món: rojos que bategaven com a ferides, blaus que respiraven com a mars sense vora, porpres que giraven en espiral, arrossegant brases del que alguna vegada va ser forma. Res estava fix, res reposava. Tot era trànsit, tot era combustió. En aquell espai sense temps no hi havia frontera entre desig i dolor, entre abraçada i pèrdua. Només la certesa d’un moviment perpetu, un remolí que acull i devora alhora. I qui trau el cap a eixa visió, encara que siga per un instant, entra també als braços de la febre.”
Manuel Ros, conegut amb el sobrenom de Campano en la població, és un artista polifacètic: pintor, escultor, dibuixant, il·lustrador i dissenyador multimèdia. És llicenciat en Belles Arts i actualment compagina la seua carrera com a artista amb la docència en diversos centres, on és professor de Disseny gràfic assistit per ordinador i Disseny web.
