[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_padding=\u00bb0px||||false|false\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row column_structure=\u00bb1_4,3_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb0px||||false|false\u00bb custom_padding=\u00bb0px||||false|false\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/museros.org\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/logo-historia-vl.jpg\u00bb title_text=\u00bblogo-historia-vl\u00bb url=\u00bbhttps:\/\/museros.org\/ca\/inici\u00bb use_overlay=\u00bbon\u00bb overlay_icon_color=\u00bb#E02B20″ hover_overlay_color=\u00bbrgba(255,255,255,0.7)\u00bb hover_icon=\u00bb||divi||400″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb3_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.17.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Per a parlar de la hist\u00f2ria i de la personalitat de Museros, cal fer refer\u00e8ncia a una descripci\u00f3 del llibre Museros. Geografia, hist\u00f2ria i patrimoni<\/em>, dels escriptors Abel Soler i Ramon Yago, que diu:<\/p>\n \u201cLa proximitat de la gran ciutat s\u2019ha fet sentir en m\u00faltiples aspectes al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 sense restar personalitat al poble de Museros, que \u2013per damunt dels canvis econ\u00f2mics recents\u2013 conserva amb orgull la imatge tradicional d\u2019un poble valenci\u00e0 dedicat a la terra. Les cases de llaurador obrades de rajola massissa, el car\u00e0cter afable i planer de la gent, els camps ben irrigats i plantats de taronger, les ermites i els masos emblanquinats de cal\u00e7, les cadires de bova al voltant de la llar, i alguns carros que encara circulen pels camins, evoquen \u2013tot plegat\u2013 un passat eminentment agr\u00edcola, que encara \u00e9s present.<\/p>\n \u00abAbans de la revoluci\u00f3 neol\u00edtica, quan l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 era encara n\u00f2mada \u2013i molts milers d\u2019anys enrere\u2013, l\u2019\u00e0rea de Museros i els seus voltants, eren ben diferent de com els coneixem ara. Una marjal aigualosa, plena de tolls, canyars i mosquits, s\u2019estenia per tot aquest territori. L\u2019expansi\u00f3 demogr\u00e0fica, i la transformaci\u00f3 del mode de subsist\u00e8ncia cap a la producci\u00f3 i el sedentarisme, va propiciar el desenvolupament d\u2019una agricultura rudiment\u00e0ria basada en el cultiu del cereal. De finals d\u2019aquesta \u00e8poca, data el primer nucli d\u2019habitants del terme de Museros, un poblat d\u2019agricultors i pastors, assentats a l\u2019ombria d\u2019una de les muntanyetes dels Germanells, fa ara uns 5.000 anys. Durant els segles seg\u00fcents, el sorgiment de rutes de transhum\u00e0ncia, i posteriorment, l\u2019establiment de relacions d\u2019intercanvi entre les dues capitals comarcals, durant l\u2019\u00e8poca romana \u2013 Val\u00e8ncia i Sagunt-, contribu\u00efren al desenvolupament de diversos assentaments al voltant de les rutes comercials i de comunicaci\u00f3. A mitjans del segle I aC, durant l\u2019\u00e8poca d\u2019esplendor de l\u2019Imperi Rom\u00e0, es va consolidar el sistema cl\u00e0ssic d\u2019explotaci\u00f3 agr\u00edcola basat en les conegudes vil\u00b7les romanes.<\/p>\n Despr\u00e9s de diversos segles de crisis econ\u00f2miques i pol\u00edtiques, i canvis mediambientals, i gr\u00e0cies al prolongat esfor\u00e7 dels agricultors musulmans -que habitaren el nostre territori durant cinc segles-, va donar com a resultat el caracter\u00edstic paisatge d\u2019horta. Cereals, fruiters, hortalisses, farratges i fibres t\u00e8xtils abastien la ciutat de Val\u00e8ncia. La primeria descripci\u00f3 geogr\u00e0fica de l\u2019entorn de Museros data de l\u2019any 1232, quan Jaume I don\u00e0 l\u2019alqueria de Museros als cavallers de l\u2019orde militar de Sant Jaume. El 8 de juliol de 1235, els soldats de Jaume I prengueren la pla\u00e7a de Museros. I al 9 d\u2019octubre, els habitants musulmans de Museros, igual que la resta de musulmans, abandonaren pac\u00edficament aquestes terres cap a l\u2019exili.<\/p>\n A partir d\u2019aquest moment, s\u2019inicia un regnat cristi\u00e0 caracter\u00edstic per la conviv\u00e8ncia entre musulmans i cristians, entre colonitzadors i abor\u00edgens, i entre religiosos i civilitzacions distintes i confrontades. A m\u00e9s de les m\u00faltiples crisis demogr\u00e0fiques, que afectarien la comarca des del segle XIV al XVII, causades per les pestes, les guerres, la migraci\u00f3 cap a la ciutat i la precarietat econ\u00f2mica dels camperols medievals. Una continuada fluctuaci\u00f3 entre la inestabilitat social i la prosperitat econ\u00f2mica.<\/p>\n Durant la primera meitat del segle XVIII, Museros va experimentar un ritme d\u2019expansi\u00f3 econ\u00f2mica i demogr\u00e0fica sense precedents. Cada vegada eren m\u00e9s les terres llaurades, els secans romputs, la m\u00e0 d\u2019obra disponible i les collites obtingudes. A mitjans de segle s\u2019experiment\u00e0 un boom <\/em>demogr\u00e0fic que increment\u00e0 el n\u00famero joves desocupats i el de jornalers de l\u2019horta. Els censos municipals de finals del segle, ens permet entendre l\u2019estructura socioecon\u00f2mica de Museros com un poble dedicat totalment a l\u2019agricultura, entre llauradors i jornalers. Entre els anys 1700 i 1800, es va dur a terme la transformaci\u00f3 de l\u2019explotaci\u00f3 agr\u00edcola, la qual va passar d\u2019una horta extensiva de vinyes i cereals de regadiu \u2013pr\u00f2pia dels segles XIII i XVII\u2013, a un paisatge agr\u00edcola densificat en tots els aspectes \u2013propi dels segles XIX i XX\u2013. Aquesta transformaci\u00f3 va dur amb ella la construcci\u00f3 de noves cases i barraques, una proliferaci\u00f3 de la m\u00e0 d\u2019obra i la intensiva producci\u00f3 de productes amb eixida comercial.<\/p>\n Els inicis del segle XIX estigueren marcats per l\u2019estancament del comer\u00e7 mar\u00edtim, la invasi\u00f3 napole\u00f2nica (1808), la sequera, la fam, la Guerra del Franc\u00e9s (1808-1813), el r\u00e8gim absolutista de Ferran VII i m\u00e9s tard el nou sistema liberal. L\u2019agricultura d\u2019exportaci\u00f3 es va configurar com l\u2019eix central de la nova societat capitalista valenciana. A finals de segle, les difer\u00e8ncies entre els rics \u2013una minoria-, i els jornalers \u2013la gran majoria de la poblaci\u00f3-, s\u2019accentuaren. El segle xix finalitz\u00e0 amb la Guerra de Cuba (1889), en la qual participaren i moriren molts joves de la comarca.<\/p>\n L\u2019any 1902 arrib\u00e0 al poble un dels invents m\u00e9s importants del segle XX: la llum el\u00e8ctrica. Tamb\u00e9, va suposar un avan\u00e7, la implantaci\u00f3 del trenet el\u00e8ctric Val\u00e8ncia-Rafelbunyol, que passava per Museros des del l\u2019any 1903, i que substitu\u00efa el vell tramvia de cavalls. La polititzaci\u00f3 de la societat local, i la seua divisi\u00f3 irreconciliable en dos b\u00e0ndols \u2013la majoria d\u2019esquerres i la minoria de dretes \u2013 ocorregu\u00e9 en Museros en paral\u00b7lel amb la resta de l\u2019estat, durant els escassos anys que dur\u00e0 la II Rep\u00fablica. Al mateix temps, el poble s\u2019enfrontava a la crisi econ\u00f2mica del cultiu de la taronja i la ceba, motivada per les repercussions internacionals del crac del 29.<\/p>\n Despr\u00e9s de la Guerra Civil Espanyola, la comarca de l\u2019Horta Nord va patir anys de dur\u00edssima repressi\u00f3, que se sald\u00e0 amb la vida de centenars de persones executades a Paterna, entre els anys 1939 i 1942. L\u2019alcalde de Museros, durant els anys del r\u00e8gim franquista, va ordenar pavimentar els carrers i les places del centre, com a soluci\u00f3 a la cr\u00f2nica desocupaci\u00f3 que patien molts jornalers del poble. Projecte que havia quedat ajornat a causa de la guerra. L\u2019any 1950 es va construir la casa consistorial, i quatre anys despr\u00e9s, el projecte d’habitatges de protecci\u00f3 oficial sobre l\u2019antic hort de Xufa. Per aquella \u00e8poca era molt normal trobar als carrers jugadors de pilota valenciana, i al fam\u00f3s trio de Museros constitu\u00eft pel Ferreter, Ruiz i el Xato.<\/p>\n Els anys 60 suposaren un proc\u00e9s accelerat d\u2019expansi\u00f3 demogr\u00e0fica i desenvolupament econ\u00f2mic, marcat per l\u2019assentament d\u2019ind\u00fastries de capital for\u00e0 i l\u2019arribada de castellans com a m\u00e0 d\u2019obra, que canviaria per a sempre l\u2019aspecte de Museros. Per acollir a tots aquests nouvinguts es va urbanitzar l\u2019antic Cam\u00ed de Fondo, per a convertir-lo en una moderna avinguda, ara coneguda com l\u2019avinguda del Pa\u00eds Valenci\u00e0. La industrialitzaci\u00f3 del poble, el desenvolupament de nous serveis i la reducci\u00f3 del nombre de treballadors de la terra, va precedir l\u2019arribada de la societat de consum i l\u2019estil de vida nord-americ\u00e0. Tota classe d\u2019autom\u00f2bils convivien amb els cavalls, ases, bous i muls que residien als corrals. L\u2019agricultura va deixar de ser la font principal d\u2019ingressos i molts joves decidien provar sort a les oficines i f\u00e0briques de la ciutat.<\/p>\n La modernitat havia arribat a Museros i amb ella la televisi\u00f3, la llibertat d\u2019expressi\u00f3, les reivindicacions socials i pol\u00edtiques, i la democr\u00e0cia\u00bb.<\/p>\n Font: Llibre Museros. Geografia, Hist\u00f2ria i Patrimoni.<\/em><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_divider color=\u00bb#E02B20″ divider_weight=\u00bb4px\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_divider][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hist\u00f2ria de Museros Per a parlar de la hist\u00f2ria i de la personalitat de Museros, cal fer refer\u00e8ncia a una descripci\u00f3 del llibre Museros. Geografia, hist\u00f2ria i patrimoni, dels escriptors Abel Soler i Ramon Yago, que diu: \u201cLa proximitat de la gran ciutat s\u2019ha fet sentir en m\u00faltiples aspectes al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","_mc_calendar":[],"footnotes":""},"wf_page_folders":[377],"class_list":["post-246815","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/246815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=246815"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/246815\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":258079,"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/246815\/revisions\/258079"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=246815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"wf_page_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/museros.org\/inici\/wp-json\/wp\/v2\/wf_page_folders?post=246815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}